Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Aqueste article es redigit en provençau.

Winston Churchill

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sautar la navigacion Sautar la recèrca

Winston Churchill
Imatge illustratiu de l'article Winston Churchill
Foncions
primièr ministre del Reialme Unit
26 d'octobre de 19517 d'abril de 1955
Predecessor Clement Attlee
Successor Anthony Eden
10 de mai de 194027 de julhet de 1945
Predecessor Neville Chamberlain
Successor Clement Attlee
Biografia
Data de naissença 30 de novembre de 1874
Luòc de naissença Blenheim, Anglatèrra

Winston Leonard Spencer Churchill (30 de novembre de 1874, Blenheim - 24 de genier de 1965, Londres) es un òme politic britanic que tenguèt un ròtle major dins la direccion dau país entre leis ans 1910 e leis ans 1950. En particular, Premier Ministre entre 1940 e 1945, foguèt un deis artesans de la resisténcia britanica còntra Alemanha durant la batalha d'Anglatèrra e, pus tard, de la victòria deis Aliats còntra l'Aisse. Participèt tanben a la definicion de l'òrdre internacionau eissit de la Segonda Guèrra Mondiala e au començament de la Guèrra Freja.

Nascut dins una familha aristocratica importanta, s'engatjèt brèvament dins l'armada avans de s'interessar a la politica. Elegit parlamentari per lo premier còp deputat en 1900, foguèt tornat elegir d'un biais quasi ininterromput fins a 1965. Comencèt sa carriera dins lo camp conservator, mai faguèt partida dau camp liberau de 1904 a 1924. Rapidament remarcat per sei talents oratòris, èra tanben un escrivan reconegut que rescontrèt lo succès tre la fin deis ans 1890 amb la publicacion de racòntes de guèrras viscuts coma oficier ò correspondent de guèrra. Aqueu trach literari demorèt una constanta de la vida politica de Churchill que recebèt lo Prèmi Nobel de Literatura per seis obratges istorics (en particular sei Memòrias).

Recebèt son premier ministèri en 1905 e, durant sa carriera, ocupèt fòrça pòstes importants dins lo govèrn britanic coma ministre dei colonias, de la marina (Premier Lord de l'Amirautat), de l'armament ò de l'economia (Cancelier de l'Escaquier). Se destrièt avans la Premiera Guèrra Mondiala per sa politica de modernizacion de l'armament navau e, durant la guèrra, per son sostèn au desvolopament dau carri de combat. Pasmens, deguèt demissionar après la revirada de l'expedicion dei Dardanèls qu'èra una de seis idèas. Après guèrra, participèt ai negociacions dau tractat de Versalhas. Nomat ministre de l'economia, restabliguèt l'escandau aur. Aquò foguèt a l'origina d'una crisi economica qu'entraïnèt de grèvas duras dins lei minas en 1926. Vengut una figura centrala dei mitans conservators e reaccionari, aguèt una influéncia mens importanta dins leis ans 1930. D'efiech, partisan dau rearmament e d'una aliança amb França per luchar còntra la menaça alemanda, foguèt pas escotat per l'opinion publica.

Pasmens, en mai de 1940, après la revirada de la campanha de Norvègia, foguèt nomat Premier Ministre. En despiech de la desfacha francesa, refusèt de negociar amb Hitler e organizèt la resisténcia britanica ais atacas alemandas, italianas e japonesas. Après plusors desfachas, l'intrada en guèrra de l'URSS e deis Estats Units permetèt d'equilibrar lo conflicte que s'acabèt per la victòria deis Aliats en 1945. Eròi de la Segonda Guèrra Mondiala, Churchill foguèt paradoxalament batut per lei trabalhistas ais eleccions generalas de 1945. Cap de l'oposicion fins a son retorn au poder de 1951 a 1955, assaièt de mantenir l'unitat de l'Empèri Britanic e d'organizar l'aliança dei país occidentaus per combatre l'expansionisme e l'influéncia de l'Union Sovietica dins lo monde. Anoblit en 1953, retirat en 1955, demorèt deputat durant un desenau d'annadas suplementàrias, mai son activitat politica foguèt febla durant lo periòde finau de sa vida.

Jovença, formacion e intrada dins la vida politica

[modificar | Modificar lo còdi]

Originas e estudis

[modificar | Modificar lo còdi]

Winston Churchill nasquèt lo 30 de novembre de 1874 dins lo palais de Blenheim. Sa familha fasiá partida de l'elèit anglosaxon dau periòde. Son paire, Randolph Henry Spencer Churchill (1849-1895), èra un descendent dirècte dau duc de Marlborough. Elegit deputat conservator a 25 ans, foguèt una personalitat influenta de la vida politica britanica de la fin dau sègle XIX[1]. Pasmens, coma èra pas lo fiu ainat de sei parents, eiretèt pas dau títol ducau. Sa maire, Jennie Jerome (1854-1921), èra la filha dau milionari estatsunidenc Leonard Jerome (1817-1891). Descendenta d'una familha d'eiganauds, transmetèt un bòn mestritge de la cultura francesa a son fiu[2].

Winston Churchill anèt a l'escòla a partir de 1881. Delaissat per sei parents qu'èran prés per seis obligacions politicas e mondanas, i obtenguèt de resultats mediòcres. En 1888, jonhèt l'escòla d'Harrow en vista de venir militar[3]. Passèt just just lo concors d'intrada de l'Acadèmia de Sandhurst en 1893 après doas reviradas e una inscripcion dins una escòla especiala per mielhs preparar leis espròvas[4].

Carriera militara e correspondent de guèrra

[modificar | Modificar lo còdi]
Fotografia de Churchill en 1904.
Article detalhat: Segonda Guèrra dei Boers.

Churchill venguèt sosluòctenent dins lo 4th Queen's Own Hussars, un regiment de cavalariá, lo 20 de febrier de 1895[5]. Pasmens, voliá pas seguir una carriera militara classica car preferissiá èsser pròche de l'accion. Demandèt donc rapidament de venir observator militar dins de conflictes exteriors. En 1895, foguèt ansin mandat dins l'armada espanhòla encargada de reprimir l'insureccion de Cuba[6]. Puei, tornèt jonhér son unitat en Índia onte participèt a d'expedicions còntra de tribüs afganas. I escriguèt son premier libre, The Story of the Malakand Fielf Force (« La Guèrra de Malakand »), en 1898. L'obratge, foguèt ben acuelhit e Churchill recebèt fòrça messatges de felicitacion, comprés de part dau prince de Galas. Durant aqueu periòde, comencèt de trabalhar coma correspondent de guèrra per de jornaus britanics.

Transferit en Egipte en 1898 au sen dau 21st Lancers, visitèt lo país e participèt ais operacions còntra l'insureccion madista en Sodan. I foguèt implicat dins la batalha d'Òmdurman e trabalhèt tornarmai coma correspondent de guèrra. Aquò li permetèt d'escriure un segond obratge, The River War (« La Guèrra dau Fluvi »), que depintava leis operacions de la reconquista de Sodan per lei Britanics. Lei criticas foguèron tornarmai bònas e, en 1899, Churchill quitèt l'armada per assaiar d'intrar en politica. Pasmens, foguèt batut a una eleccion parciala organizat a Oldham.

Après aquela revirada, venguèt correspondent de guèrra per lo Morning Post e anèt en Sud-Africa per seguir la Guèrra dei Boers (1899-1902). Capturat amb un tren blindat dins la region de Ladysmith, capitèt de s'escapar e de rejónher l'armada dau generau Buller[7]. Son evasion suscitèt l'interès dau public e Churchill aquistèt una gròssa notorietat au sen de la populacion britanica. Puei, tot en demorant correspondent de guèrra, recebèt un comandament dins l'armada britanica e se destrièt durant lei batalhas de Spion Kop (23-24 de genier de 1900) e de Diamond Hill (11-12 de junh de 1900)[8]. Publiquèt dos obratges sus aqueleis experiéncias e, aqueu còp, foguèt elegit deputat d'Oldham ais eleccions generalas de 1900.

L'intrada dins la vida politica britanica

[modificar | Modificar lo còdi]

Inicialament conservator, Churchill se raprochèt rapidament dau Partit Liberau e venguèt amic amb divèrsei representants de l'ala radicala d'aqueu partit coma Lloyd George (1863-1945). En decembre de 1905, foguèt nomat sota-secretari d'Estat ai Colonias encargat de Sud-Africa dins lo gabinet Campbell-Bannerman. Aquò marquèt lo començament de sa carriera ministeriala. Pue, elegit deputat liberau de Manchester en 1906, venguèt ministre dau Comèrci en 1908.

Durant aquela premiera partida de sa vida politica, se prononcièt en favor d'un programa inspirat per la democracia sociala alemanda : limitacion de la durada dau trabalh jornadier dins lei minas, lucha còntra l'esplecha de la man d'òbra industriala, lucha còntra lo caumatge, aumentacion dei taxas per lei classas pus ricas[9]. En 1910-1911, vengut ministre de l'Interior, defendiguèt l'òrdre public e participèt personalament a un assaut de la polícia còntra un immòble tengut per d'anarquistas[10].

En 1911, foguèt nomat ministre de l'Amirautat. Persuadit qu'un conflicte èra imminent, prenguèt l'amirau Fisher coma conselhier. Fisher èra lo conceptor dei cuirassats de tipe Dreadnought e prepausèt divèrsei programas de modernizacion. Churchill sostenguèt sei projèctes e accelerèt la construccion d'armaments navaus modèrnes[11][12]. Melhorèt tanben la vida deis equipatges. En 1914, èra ansin lèst au començament de la guèrra e ordonèt rapidament la mesa en alèrta de la flòta tre lo 1èr d'aost de 1914[13].

De la Premiera a la Segonda Guèrra Mondiala

[modificar | Modificar lo còdi]
Article detalhat: Premiera Guèrra Mondiala.

L'expedicion dei Dardanèls

[modificar | Modificar lo còdi]
Plaja dei Dardanèls quauquei jorns avans l'evacuacion aliada de 1916.
Article detalhat: Batalha dei Dardanèls.

Premier lord de l'Amirautat – títol portat per lo ministre de la Marina – Churchill èra partisan d'atacas perifericas còntra leis Empèris Centraus. Après quauquei mes de guèrra, suggeriguèt donc d'organizar una expedicion francobritanica per passar leis Estrechs, ocupar Constantinòble, sortir l'Empèri Otoman dau conflicte e establir una rota de comunicacion vertadiera amb Russia. Pasmens, mau organizada, l'ofensiva navala foguèt blocada per de minas marinas e un desbarcament de tropas foguèt arrestat per lei Turcs a la batalha dei Dardanèls (18 de març de 1915 - 9 de genier de 1916). Aquela revirada entraïnèt sa demission lo 11 de novembre de 1915[14].

Dins aquò, durant aqueu periòde, Churchill trabalhèt sus dos projèctes tecnics importants. Lo premier foguèt la creacion de la Room 40, un servici encargat de descriptar lei comunicacions alemandas. Aguèt un ròtle non negligible dins lei victòrias de la marina britanica deis Illas Falkland (8 de decembre de 1914) e dau Dogger Bank (24 de genier de 1915)[15]. Lo segond foguèt lo desvolopament dei premiers prototipes de carri britanics. Aquò foguèt a l'origina dau tèrme anglosaxon « tank » qu'es utilizat per designar aquelei blindats car, per mantenir lo secrèt, lo projècte recebèt aqueu còdi[16].

La fin de la guèrra e l'oposicion a la revolucion bolchevica

[modificar | Modificar lo còdi]

Après sa demission, Churchill demandèt un comandament en França e foguèt nomat luòctenent-coronèu dins un regiment escocés, lo Royal Scots Fusiliers[17]. Aquò aviá per objectiu de restaurar sa reputacion dins lo monde politic britanic, mai participèt a de combats vertadiers[18]. Aquò durèt fins au 16 de mai de 1916, mai Churchille demorèt en defòra dau govèrn fins au 17 de julhet de 1917 e sa nominacion coma ministre de l'Armament per David Lloyd George[19]. A aqueu pòste, s'assegurèt de l'avitalhament dei tropas. Contunièt tanben de sostenir lo desvolopament e l'utilizacion dei carris de combat.

Après la guèrra, assaièt de moderar leis exigéncias de Clémenceau durant lei negociacions dau Tractat de Versalhas. Pasmens, a aquela epòca, s'interessèt mai que mai a la Revolucion Russa. S'opausèt ai bolchevics e sostenguèt activament leis armadas blancas durant la Guèrra Civila Russa. Mai sa posicion èra minoritària au sen dau govèrn e l'activisme antibolchevic de Churchill venguèt pauc a cha pauc geinant per la diplomacia britanica[20]. En 1921, foguèt donc nomat secretari d'Estat ai Colonias. Aguèt alora un ròtle important dins lei negociacions destinadas a reglar la question irlandesa. S'ocupèt tanben de l'organizacion dei colonias e de la zòna d'influéncia de Londres en Orient Mejan après l'afondrament definitiu de l'Empèri Otoman. Per aquò, prenguèt Thomas Edward Lawrence, dich Lawrence d'Arabia, coma conselhier.

Lo tornant conservator

[modificar | Modificar lo còdi]
Grevistas anglés en 1926.

En 1922, après la dislocacion de la coalicion governamentala unissent liberaus e conservators, Churchill foguèt largament batut ais eleccions generalas[21]. Se retirèt durant quauquei mes sus la Còsta d'Azur per se pausar. Tornarmai batut ais eleccions de 1923, s'opausèt au raprochament entre lei liberaus e lei trabalhistas. Lo ponch principau de desacòrdi èra la volontat dei trabalhistas d'instaurar de mesuras proteccionistas per assaiar de luchar còntra lo caumatge. Quitant lo partit liberau, Churchill foguèt encara batut a una eleccion parciala en 1923 avans de tornar trobar lo Parlament ais eleccions generalas de 1924. Lo Premier Ministre Stanley Baldwin decidèt alora de lo nomar cancelier de l'Escaquier, en partida per empachar la formacion d'un partit centrista a l'entorn de plusors figuras de la vida politica britanica[22].

A la fin de 1924, Churchill s'entornèt oficialament dins lo grop conservator per i demorar fins a la fin de sa carriera politica. Coma cancelier de l'Escaquier, es mai que mai conegut per lo restabliment de l'escandau aur, una decision economica catastrofica que menèt a una grèva generala en 1926[23]. D'efiech, decidida per de rasons politicas[24], aquela mesura entraïnèt una crisi dins l'industria miniera. Churchill luchèt còntra lei grevistas d'un biais determinat e sa paur dau comunisme lo menèt vèrs de posicions conservatritz fòrça radicalas. Dins lei colonias, refusèt tota liberalizacion de l'òrdre coloniau e, en Euròpa, se raprochèt d'una Itàlia Mussoliniana considerada coma un barri eficaç còntra lo comunisme[25][26]. Venguèt ansin una figura populara au sen dei mitans reaccionaris, mai èra execrat per lei trabalhistas e lei sindicalistas.

La Segonda Guèrra Mondiala

[modificar | Modificar lo còdi]

La nominacion coma Premier Ministre

[modificar | Modificar lo còdi]
Churchill amb un casco militar durant la batalha d'Anglatèrra.

Durant leis ans 1930, Churchill foguèt tanben un partisan dau rearmament e dau raprochament amb França per contrar la menaça representada per la politica d'Adolf Hitler. Pasmens, dins un país traumatizat per lei combats de 1914-1918, l'opinion publica britanica preferiguèt escotar lei declaracions rassegurantas de Stanley Baldwin e de Neville Chamberlain. Pasmens, après la signatura deis acòrdis de Munic e l'invasion de Checoslovaquia per la Wehrmacht, leis Anglés comprenguèron pauc a cha pauc la natura dau regim nazi.

La popularitat de Churchill aumentèt alora a mesura de l'aumentacion de l'agressivitat alemanda. Finalament, lo Reiaume Unit e França declarèron la guèrra lo 3 de setembre de 1939. Un govèrn de guèrra foguèt format per Chamberlain e Churchill tornèt venir Premier lord de l'Amirautat[27]. Dins aquò, en despiech de quauqueis escaramochas, lo frònt francés demorèt suau. Churchill e la marina britanica foguèron donc lei figuras principalas de la guèrra durant aqueu periòde. En particular, après la destruccion dau cuirassat leugier Admiral Graf Spee, Churchill preconizèt de blocar lo pòrt norvegian de Narvik. Lo refús de Chamberlain de sostenir aqueu projècte menèt a l'invasion alemanda de Norvègia e a un vòte de desfiança au Parlament[28].

Lo motor de la resisténcia britanica

[modificar | Modificar lo còdi]

Après lo refús de lord Halifax, Churchill foguèt nomat coma Premier Ministre lo 10 de mai de 1940 per dirigir un govèrn d'union nacionala dominat per lei trabalhistas e lei conservators. Aquela chausida suscitèt un entosiasme limitat au sen de l'elèit britanic. Pasmens, après l'evacuacion de Dunquèrca e la desfacha de França, Churchill capitèt de galvanizar la populacion per resistir a l'ofensiva aeriana de la Luftwaffe (batalha d'Anglatèrra), bastir de defensas costieras e organizar la còntra-ofensiva sus de frònts periferics coma la frontiera entre Libia e Egipte onte leis Italians deguèron demandar una ajuda militara alemanda per tenir sei posicions. Diplomaticament, se raprochèt deis Estats Units. Sostenguèt tanben la França Liura dau generau de Gaulle.

La victòria còntra l'Aisse

[modificar | Modificar lo còdi]
Fotografia de Churchill, de Roosevelt e d'Estalin a la conferéncia de Ialta.

Churchill sostenguèt l'adopcion d'una estrategia periferica. Per aquò, voliá atacar dins lo bacin mediterranèu e dins lei Balcans qu'èran de ponchs febles de l'Aisse. Capitèt ansin d'obtenir una importanta ajuda estatsunidenca per atacar lei Germanoitalians en Africa. Aquò menèt a la conquista de Libia après la batalha d'El Alamein, ai desbarcaments aliats d'Africa dau Nòrd e au mandadís de materiaus militars a la guerilha iogoslava de Tito. Puei, en 1943, lei desbarcaments en Sicília e dins lo sud d'Itàlia entraïnèron la casuda dau regim de Mussolini. En parallèl, Churchill realizèt plusors viatges per renforçar lei relacions amb leis Estats Units e l'Union Sovietica.

Pasmens, en causa dau blocatge deis armadas aliadas en Itàlia, deguèt pauc a cha pauc tenir còmpte de l'influéncia de Washington sus la conducha de la guèrra e acceptar la dubertura d'un frònt en França. Aquò se debanèt lo 6 de junh de 1944 a l'eissida dau desbarcament de Normandia. Leis armadas dau Reiaume Unit e dau Commonwealth participèron a la liberacion de França, de Belgica e dei País Bas avans d'intrar en Alemanha. Pendent aqueu periòde, Churchill sostenguèt lo generau de Gaulle e aguèt un ròtle major dins l'integracion de França au sen dei « Cinc Grands » de l'òrdre internacionau definit ai conferéncias de Ialta e de Postdam. En mai dei liames culturaus entre Churchill e França, aquò èra destinat a trobar un sostèn per Londres dins un monde onte leis empèris coloniaus èran mai e mai contestats. Pasmens, Churchill se preocupèt gaire de l'economia e preferiguèt laissar la gestion deis afaires financiers a John Maynard Keynes[29]. Ansin, a la guèrra, l'otís industriau britanic èra vièlh e gausit. Dins lo corrent de l'après-guèrra, aguèt de dificultats en fàcia d'usinas francesas e alemandas nòvas e modèrnas.

L'après-guèrra

[modificar | Modificar lo còdi]

La desfacha electorala de 1945

[modificar | Modificar lo còdi]

La coalicion governamentala britanica constituïda en 1940 se desagreguèt en mai de 1945. Leis eleccions generalas foguèron un succès major per lei trabalhistas que ganhèron 393 sètis còntra 197 per lei conservators[30]. Churchill, batut, deguèt demissionar e foguèt remplaçat per Clement Attlee. Plusors factors explican aquela desfacha suspresa : la desirança de reformas au sen de la populacion, l'imatge de « senhor de guèrra » de Churchill qu'èra pas considerat coma un cap politic capable de gerir lo país durant un periòde de patz e divèrseis errors de Churchill eu meteis durant la campanha (insultas còntra de trabalhistas, discors anticomunistas virulents, etc.[31]).

Lo començament de la Guèrra Freja e lei darriers mandats

[modificar | Modificar lo còdi]
Churchill vestit de son unifòrme d'aparat après son anobliment.

Durant lo rèsta deis ans 1940, Churchill dirigiguèt l'oposicion conservatritz e s'engatjèt còntra lo comunisme. En particular, lo 5 de març de 1946 en preséncia dau president estatsunidenc Harry Truman, prononcièt un discors dins la vila de Fulton. Denonciant l'expansionisme sovietic dins lo monde e la mesa en plaça dau ridèu de fèrre en Euròpa, es considerat coma una etapa importanta dins l'entraïnament de la Guèrra Freja. Sostenguèt egalament lei projèctes d'union entre país europèus e la mesa en plaça d'una aliança angloestatsunidenca permanenta per contenir lei Sovietics. Condamnèt tanben l'independéncia acordada a Índia. En revènge, en despiech de son ròtle de cap oficiau de l'oposicion, participèt pauc ai debats politics intèrnes dau Reiaume Unit.

Aquela estrategia foncionèt e lei trabalhistas perdiguèron la majoritat ais eleccions de 1951. Churchill tornèt venir Premier Ministre e formèt un govèrn dominat per l'ala liberala dau partit conservator. Amb de personalitats coma Richard Austen Butler, Anthony Eden e Harold Macmillan, menèt una politica d'assopliment dau dirigisme trabalhista, de renforçament de l'aliança amb Washington e de defensa de l'Empèri. Churchill mandèt ansin de tropas en Kenya per reprimir l'insureccion Mau Mau[32] e en Malàisia per combatre una insureccion comunista[33].

A partir de 1951, la santat de Churchill venguèt marrida. Anoblit lo 24 d'abriu de 1953 per la rèina Elisabèt II, foguèt victima d'un accident vascular cerebrau en junh. Afeblit, capitèt de se restablir per tornar prendre sa plaça dins la vida politica britanica en octòbre. Pasmens, deguèt acceptar d'alentir seis activitats. Finalament, abandonèt la direccion dau govèrn lo 6 d'abriu de 1955. Demorèt parlamentari fins a 1964, mai limitèt desenant seis intervencions.

La retirada e la mòrt

[modificar | Modificar lo còdi]
Fotografia dau tren funerari de Churchill.

Lo periòde 1955-1965 es considerat coma la retirada de Churchill. Passèt la màger part d'aqueleis annadas dins son ostau de Chartwell, dins son apartament londonenc ò en Occitània. Prèmi Nobel de Literatura en 1953, contunièt d'escriure sei memòrias e se consacrèt a de trabalhs istorics. Foguèt tanben pus frequentament tocat per la depression. Moriguèt finalament lo 24 de genier de 1965 en causa dau segond accident vascular cerebrau. Un decrèt de la rèina ordonèt l'organizacion de funeralhas nacionalas. Son ataüt foguèt expausat tres jorns au Westminster Hall per recebre l'omenatge de la populacion. Puei, a l'eissida d'un important cortegi militar organizat per lei fòrças terrèstras, navalas e aerianas dau Reiaume Unit, foguèt enterrat dins lo cementèri de la glèisa de Bladon.

Liames intèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  • (fr) François Bédarida, Churchill, París, Fayard, 1999, 571 p.
  • (en) Carlo D'Este, Warlord : a life of Winston Churchill at war, 1874-1945, Nòva York, Harper, 2008, 864 p.
  • (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, 1020 p.
  • (fr) François Kersaudy, Winston Churchill : Le pouvoir de l'imagination, París, Tallandier, 2015.
  • (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Éditions Robert Laffont, 1985.
  • (fr) William Manchester, L'Épreuve de la solitude : 1932-1940, París, Éditions Robert Laffont, 1990.
  • (fr) Max Schiavon, Le Front d’Orient. Du désastre des Dardanelles à la victoire finale 1915-1918, Tallandier, 2014.

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. (fr) Antoine Capet, Churchill : Le dictionnaire, París, Perrin, 2018, pp. 26-27.
  2. (fr) Antoine Capet, Churchill : Le dictionnaire, París, Perrin, 2018, pp. 27-28.
  3. (fr) François Bédarida, Churchill, París, Fayard, 1999, p. 44.
  4. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 20-21.
  5. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 21-25.
  6. (fr) Bernard Michal e Pierre Guillemot, Churchill le dernier Victorien, Genèva, 1974, p. 30.
  7. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 61-62.
  8. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 62-64.
  9. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 157-166.
  10. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, p. 194.
  11. (fr) François Bédarida, Churchill, París, Fayard, 1999, p. 119.
  12. (en) Robert K. Massie, Castles of Steel : Britain, Germany and the winning of the Great War at sea, Londres, Vintage Random House, 2007, p. 288.
  13. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 394.
  14. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 372.
  15. (fr) François Bédarida, Churchill, París, Fayard, 1999, p. 134.
  16. La necessitat de mantenir lo secrèt èra mai que mai intèrna car Churchill, coma ministre de la Marina, aviá normalament pas lo drech d'acordar de fons per desvolopar una arma destinada ai fòrças terrèstras. D'efiech, a la descubèrta dau projècte, foguèt brèvament atacat per destornament de fons per quauqueis adversaris.
  17. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, p. 301.
  18. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 301-302.
  19. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 508.
  20. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 568.
  21. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 612.
  22. D'efiech, a aquela epòca, Churchill, Lloyd George e F. E. Smith, tres orators de tria, aurián poscut fondar un movement situat entre lei liberaus e lei conservators.
  23. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, p. 399.
  24. Lei trabalhistas èran tanben favorables a una mesura vista coma un retorn a la normala de l'avans guèrra.
  25. (fr) Philippe Foro, L'Italie fasciste, Armand Colin, 2016.
  26. (fr) William Manchester, Rêves de gloire : 1874-1932, París, Robert Laffont, 1985, p. 666.
  27. (fr) William Manchester, L'épreuve de la solitude : 1932-1940, París, Robert Laffont, 1990, pp. 476-477.
  28. (fr) William Manchester, L'épreuve de la solitude : 1932-1940, París, Robert Laffont, 1990, p. 558
  29. (en) Robert Skidelsky, Fighting for Britain, Macmillan, 2000, p. 138.
  30. (fr) François Kersaudy, Winston Churchill : le pouvoir de l'imagination, 2011, p. 578.
  31. (fr) François Kersaudy, Winston Churchill : le pouvoir de l'imagination, 2011, pp. 575-576.
  32. (en) Roy Jenkins, Churchill A Biography, París, Pan Books, coll. « New Ed », 2002, pp. 843-861.
  33. (en) Richard Stubbs, Hearts and Minds in Guerilla Warfare : The Malayan Emergency 1948–1960, Nòva York, Eastern University, 2001, 300 p.


Precedit per
Neville Chamberlain
(1937 a 1940)
Clement Attlee
(1945 a 1951)

Primièr ministre del Reialme Unit
1940 a 1945
1951 a 1955
Seguit per
Clement Attlee
(1945 a 1951)
Anthony Eden
(1955 a 1957)


Precedit de :
François Mauriac
Prèmi Nobel de Literatura
1953
Seguit de :
Ernest Hemingway