Bucarest

Dendi Güiquipeya
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
Bucarest
Entidad subnacional


Escudo


Ubicación de Bucarest
Coordenadas 44°24′48″N 26°05′52″E / 44.413361111111, 26.097777777778
Entidad Municipio de Rumania, División administrativa de primer nivel, Gran cidá, Ciudad universitaria y Ciudad mayor
 • País Prantilla:Geodatos Rumania
Superficii  
 • Total 226 km² Ver y modificar los datos en Wikidata
Altol  
 • Media 70 m s. n. m.
Puebración (1 de diciembre de 2021)  
 • Total 1716961 hab.
 • Densidá 7597,17 hab/km²
Huso horario UTC+02:00
Código postal 010011–062397
Sitio web oficial

Bucarest es la capital de Rumania, assitiá al sul del país. Tien, sigún estimacionis en 2007, 1.931.838 abitantis. Es la ciá mas puebrá del país i la sétima dela Union Uropea.

Geografía

[Edital | Editá'l códigu]

Bucarest esta nel SE del país, entri Ploiești i Giurgiu, a oriellas del ríu Dâmbovița, afluenti del ríu Danubiu. Amás ai un gran númberu de lagus ena redodela dela ciá, comu 'l lagu Floreasca, el lagu Tei o'l lagu Colentina, mesmo nel centru de la ciá ai un lagu, el lagu Cișmigiu. Esti lagu, antiguu trampal ena ciudá medieval, esta rerodiau pol jardín Cișmigiu, inauguráu nel 1847 según planos del arquiteutu alemán F.W. Meyer.

Izi la leyenda que Bucarest jue fundá por un pregueru de nombri Bucur (alegri en rumanu). Inca seya más probable que juera fundá por Mircea'l Vieyu (Mircea cel Bătrân) a finalis del sigru XIV.

El primer testimoniu documental apaezi nuna ata emitia por Vlad Țepeș. Nesa tempu la ciá jugaba un papel estratégicu ena vigilancia del camínu que unía Târgșor i Giurgiu, ésta última sedi duna guarnición otomana.

En 1659, baxu'l reináu de Gheorghe Ghica, Bucarest conviértese ena capital de Valaquia (Valahia o Țara Românească, "País rumanu"), i escomiença la su moernización: empiédranse las callis, fúndase la primera universidá i constrúise'l Palaciu Mogoșoaiei (Constantin Brâncoveanu), edificiu nel que ogañu s'atopa'l Muséu d'Arte Feudal Brâncoveanu. Darréu Bucarest escolla dendi'l puntu de vista económicu: crezi el númberu d'artesanus i la puebración en general. En 1798 abía 30.030 abitantis, i pa 1831 yá eran más del dobre.


L'Ateneul Român.

Dendi antoncis va apaeciendo to un riestru d'institucionis i servicius públicus: el Teatru Nacional, el Jardin Cișmigiu, el Campusantu Șerban Vodă, la Sociedá Académica de Bucarest, la Sociedá Filarmónica de Bucarest, la Universidá de Bucarest, la Estación del Norti, el Diariu Universul, el Bancu Nacional de Rumanía, etc.


Fechas asinalás

[Edital | Editá'l códigu]
  • 1459: Primer mención de Bucarest
  • 1465: El príncipi Radu'l Guapu (Radu cel Frumos) escueye Bucarest como residencia real.
  • 1659: Gheorghe Ghica establez velequí la capital.
  • 1808: Abri la "Posada de Manuc" (Hanul lui Manuc), lugal onde se firmará, en 1812, el Tratáu de Bucarest, entriRussia i Turquía
  • 1852: Inaugúrase'l Teatru Nacional "I. L. Caragiale"
  • 1872: Primer linia de tranvía.
  • 1894: Primer tranvía ilétricu.
  • 1922: Constrúise con madera l'Arcu'l Trunfu
  • 1928: Escomiençan las emisionis dela Sociedá Rumana de Radiodifusión
  • 1929: Desaníciase la cabera linia de tranvía de caballerías
  • 1935 Reconstrúise con granitu l'Arcu'l Trunfu
  • 1936: El sociólogu Dimitrie Gusti abre'l Muséu del Pueblu (Muzeul Satului), unu delos primeros museos etnográficus del mundu.
  • 1944, 4 abril: los Aliaos bombardian la ciá.
  • 1948: L'Aeropuertu Băneasa escomiença las sus ativiais
  • 1954: Abri l'Opera Rumana
  • 1956, 31 avientu: Ena nochivieja difúndese la primer emisión televisiva del país.
  • 1970: L'Aeropuertu d'Otopeni emprencipìa las sus ativiais
  • 1977, 4 marçu: Un seísmu de 7,2 na escala Richter esfarrapa la mayor parti del cascu antiguu de Bucarest
  • 1979: Inaugúrase la primer linia de metru
  • 1981 - 1988: Constrúise la Casa'l Pueblu de Bucarest (Casa Poporului), el segundu mayor edificiu del mundu. Pa construyilu, baltáronse edificios numa superficie equivalenti a la dela ciá de Venecia

Evolución demográfica

[Edital | Editá'l códigu]
  • 1798: 30.030
  • 1831: 60.587
  • 1877: 177.302
  • 1930: 639.040
  • 1956: 1.236.905
  • 1964: 1.372.130
  • 1998: 2.029.899
  • 2002: 1.921.753
  • 2005: 1.929.615

Panorama religiossu

[Edital | Editá'l códigu]

1.850.414 ortodoxos (96,05%), 23.450 católicos romanos (1,21%), 9.488 musulmanis (0,49%), 7.558 católicos griegus (0,39%), 5.452 pentecostalis, 4.381 adventistas

Comunidá judía

[Edital | Editá'l códigu]

Antañu era la comunidá más numerosa. En 1930 vivían en Bucarest 69.885 judíus, que representaban el 10,93% de la puebración. Los jechus dela Segunda Guerra Mundial, i darréu las migracionis pa Israel llevon a la desapaición de la comunidá judía de Bucarest. Inque sigue funcionando un Teatru ebréu estatal.

Comunidá úngara

[Edital | Editá'l códigu]

Nel añu 1930 vivían en Bucarest 24.052 húngaros, el 3,76% de la puebración. Nel añu 2002 la población es de 5.834 magiaris, namás el 0,3% del total. Publícase en Bucarest el periódicu n'úngaru de tirada nacional Új Magyar Szó

Otras comunidais

[Edital | Editá'l códigu]

Ai en Bucarest delas minoríes más: armenius, griegus, turcus i ucraínus, con presencia antigua ena ciá.

Universidais

[Edital | Editá'l códigu]

Equipus deportivus

[Edital | Editá'l códigu]

Baloncestu

[Edital | Editá'l códigu]

Bibliografía

[Edital | Editá'l códigu]

(del artículu rumanu)

  • Nicolae Iorga, Istoria Bucureștilor, 1940
  • C.Bacalbașa, Bucureștii de altădată, 1935
  • G.Ionnescu-Gion, Istoria Bucureștilor, 1899
  • George D.Florescu, Din vechiul București, 1935
  • George Potra, Din Bucureștii de altădată, 1981

Referencias

[Edital | Editá'l códigu]

Atijus p'ahuera

[Edital | Editá'l códigu]

Prantilla:Control d'autoridaes